ISLAY I JURA

Bé .... avuí hem recorregut la illa de Islay i la illa de Jura... aquí teniu el resum del viatge ;P

DES DE LA TERMINAL DE FERRIES

Ara fa 3 hores que hem perdut el ferry per anar a Islay... per tant , ens ha tocat fer una volta per el poble més proper a la terminal, Tarbert. Es un poble de costa petit i hem aprofitat per fer un picnic al port. Ara que per fi tenim connexió, us podem explicar els últims dos dies del nostre viatge. El dimarts vam fer un recorregut general per Mainland, la major de les Orkey Islands. A més de tot un seguit de monuments prehistòrics, vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars dels penya-segats que formen la costa.

Ens va cridar molt l’atenció, el poblat neolític de “Skara Brae”, que amb 5 mil anys, és el poblat prehistòric més complert i més ben conservat de tota Europa.

Ahir vam agafar el ferry, per anar baixant cap a les illes de Islay i Jura. Vam fer nit a Fort William, famós per l’observació de foques i per estar al costat de la muntanya més alta de tota Gran Bretanya, el Ben Nevis, amb 1344 metres.

I ara ... continuarem esperant a que arribi el nostre vaixell que ens portarà cap a les illes més famoses pels seus whiskys, Islay i Jura.

ENCARA ESTEM VIUS

Tranquils que ahir no hi va haver entrada al blog perquè no teníem connexió a internet.

Fa dos dies vam sortir de Pitlochry amb destinació Invernessm, al costat del llac Ness. L’oficina de turisme ens va recomanar fer un camí més llarg però que passa per Fort August i transcorre al llarg dels llacs, molt maco la veritat.

Vam fer la primera parada del dia al castell de Aquhart. És el que surt a totes les postals del llac Ness; llàstima que hi ha molta gent però tot i això val molt la pena.

De camí cap a Inverness, a uns 20 quilòmetres al nord, vam tenir el primer problema greu del viatge, el GPS va morir. No sé com vam poder solucionar el tema, però tot i ser diumenge a la tarda, i trobar una dependenta “pava”, vam aconseguir, no sense esforç, un cable nou... i ja torna a funcionar.


L’hotel el tenim a uns 15 quilòmetres d’Inverness, un lloc a peu de carretera que bé, pitjor podia estar.

Aquest matí ja de camí al nord, a les 13:15 sortia el ferri cap a les Orkney. Ens esperaven 2 hores de viatge fins a Thurso per embarcar. La carretera, tot i estar més transitada del que esperàvem, és espectacular.

Un cop a Thurso hem embarcat cap a la Mainland, la més gran de les Orkneys. El trajecte dura unes 2 hores però té unes magnífiques vistes dels penya-segats de la illa de Hoy; la foto més típica és d’una pedreta de 137 metres anomenada Old Man.

L’illa de Mainland, té les restes prehistòriques més antigues de tota Europa. A la tarda hem començat la visita a algunes d’elles i demà continuarem...

DE ST. ANDREWS A PITLOCHERY

A primera hora del matí, hem començat la nostra visita al castell i a l’abadia de St Andrews; el castell està situat a la vora del mar, amb unes increïbles vistes de la costa. Al igual que l’abadia, nomes queden algunes restes de l’antic edifici. Una nota; hem descobert, de casualitat, un túnel subterrani que comunicava el castell amb l’exterior en cas de setge!! Realment curiós....

Un cop visitat St Andrews, hem reprès la marxa pel nostre camí cap al nord d’escòcia: concretament hem anat a la petita població de Pitlochery.... I per què anem a aquest poble perdut?.... doncs .... mireu la foto i ho descobrireu...

Un cop visitada la destil·leria Edradour (la més petita de tota escòcia) hem visitat el poble i hem trobat a les afores, aquest mirador sobre el llac.

STIRLING I ST. ANDREWS

Hem deixat el B&B a primera hora per poder anar fins al centre a recollir el cotxe. Tota una experiència això d’anar per l’esquerra; sembla que vagis sempre en contra direcció i les rotondes... sense comentaris. Sort del GPS que sinó encara estem a Edinburgh intentant trobar la sortida.

La primera parada del dia: Stirling. Un petit poble a 100 quilòmetres d’Edinburgh. El més destacat és el castell, simplement impressionant, realment ens ha agradat més que el d’Edinburgh. Sembla molt més autèntic, és el típic de pel·lícula, només falta William Wallace foten cops l’espasa.

Un cop visitat el castel hem marxat, passant per carreteres locals, a St. Andrews. Aquest bònic poble de platja és famós pel golf, de fet és on se celebra el British Open al juliol. El nostre interès no és pas el del golf sinó el de la catedral; està al costat del mar i el més curiós és que està destruïda, només es veu alguna paret i la forma que tenia.. Mai havíem vist res com això, val molt la pena.

Pel que fa al poble, sembla de mentida. La part del centre són 4 carrers gairebé sense cotxes i amb cases de pedra, és molt agradable fer una passejada, avui no hi ha gaire gent i això encara ho fa més atractiu.

DIA 2

Un cop vista la cua que es forma per visitar el castell, vam decidir d’anar a primera hora. Obren a les 9:30 i ens ha anat força bé, nomes 10 minutets i hem aconseguit l’entrada; de fet hem aconseguit un tiquet especial que per 31 lliures podem fer entrades a la majoria de castells d’Escòcia. És la primera cosa que hem trobat relativament barata en aquest pais.

El castell tot i estar ple de gent està força bé, la visita de l’exterior personalment val més la pena que tota la història de joies de la corona, d’homenatges a militars... que formen part de les exposicions interiors.

Hem passat per l’oficina de turisme per agafar una mica d’informació de la resta d’Escòcia i hem fet un típic àpat escocès: autèntic Burguer King :D

Al final de Princess Street, comença un caminet que puja fins a Calton Hill. Des d’allà hi ha unes fantàstiques vistes de la ciutat



Tot i ser un paratge perfecte per fer una bona migdiada estirats a la gespa, la pluja ens ha fet fora corrent; això dels canvis de temps és continu per aquí... evidentment, ha estat arribar al Bed and Breakfast i sortit el sol... ja se sap.

Ara marxarem a buscar algun lloc per sopar i fer una pinta o dues...

PRIMER DIA

El nostre primer dia ha començat amb un esmorzar típicament escocès: ous, salsitxes,bacon, baked beans, hagis, xampinyons, torrades, cereals...i evidentment té. Una bona dieta mediterrània :D

Hem començat la ruta per Princess Street, passant pels jardins i fins arribar a la Royal Mile.

La Royal Mile és el carrer més important de la ciutat, uneix el castell amb el palau de la reina. Aquesta època de l’any està ple de “perroflautas” i “artistillas” promocionant espectacles de teatre, la veritat és que al principi fa gràcia, però hi ha tanta gent que acaba cansant una miqueta.

La visita al castell l’hem deixat per demà, la cua per poder entrar era llarguíssima i esperem que a primera hora no hi hagi tanta gent. Això si, les vistes des del castell són espectaculars.




Hem pogut comprovar en persona això dels canvis de temps, a primera hora sol, després pluja, mes sol, més pluja... i així tot el dia; no m’estranya que tinguin jardins com aquests.

Després de dinar hem fet una visita improvisada al parlament escocès a veure com estan aquests d’Estatut!

Hem passat de fer la visita al palau i hem preferit fer la volta als jardins de la part del darrera, val molt la pena. De tornada per la Royal Mile, cal fer una parada a un cementiri. Pot semblar una mica excèntric però és on hi ha enterrat gent com Hume o Adam Smith i és un paratge molt autèntic.

JA ESTEM A EDIMBURGH!!

Comença el nostre viatge per terres escoceses... Hem arribat al B&B i.... bé.... té la típica decoració anglesa “casposa” (quanta més “moqueta”, més bonic queda tot), però el lloc està net i la situació, en relació al centre de la ciutat, és força bona.
Tot i així, un cop instal•lats, res millor per començar, que inaugurar la visita a la ciutat de Edimburg prenen una bona cervesa!

1 SETMANA PER SORTIR

A una setmana de la sortida, l’opció més barata ha estat Ryanair des de Girona, per tant el dia 10 cap allà que anem. L’allotjament d’Edinburg molt, però que molt car; després de molt buscar hem trobat un Bed and Breakfast per 50 € per persona que no té mala pinta però ja veure que ens trobem, com a mínim està ben situat, a 10 minuts del centre.

Esperem tancar el tema del cotxe aquesta setmana.